El meu article «Representacions no normatives a la ciència-ficció: no ho faran per nosaltres (ni falta que ens fa)», a El Biblionauta

El passat 6 de setembre em publicaven a El Biblionauta un article sobre la regulera representació que té la discapacitat a la ciència-ficció i que porta per títol «Representacions no normatives a la ciència-ficció: no ho faran per nosaltres (ni falta que ens fa)». Es pot llegir en aquest enllaç (i aquí en castellà).

En aquest article parlo una mica sobre el capacitisme que ha imperat de manera tradicional en els gèneres fantàstics (excepte honroses excepcions, és clar) a l’hora de representar la discapacitat (així, en general, perquè també en parlo de salut mental i física). Però en realitat la meva intenció amb aquest article és que serveixi com a crida a agafar les armes i que siguem les persones «no-senceres» les que agafem el brau per les banyes i imaginem mons en els quals existeixin personatges com nosaltres i que evitin caure en els tòpics de sempre. Precisament estem en un moment en que apareixen iniciatives que proven de fer visibles a les dones escriptores, però crec que la representació hauria d’anar molt més enllà i no fa falta esperar a que d’altres col·lectius ens obrin el camí. Com deien Rage Against The Machine a «Guerrilla Radio»: «Quin millor lloc que aquest? Quin millor moment que ara?»

Per cert, que aquest article ve motivat pel projecte Disabled People Destroy Science Fiction de la revista Uncanny Magazine, una antologia promoguda i escrita per persones amb diferents graus de discapacitat.

PD: Una mica a col·lació d’aquest tema, vull recomanar-vos el nou blog que tot just acaba d’obrir la meva admirada Pilar Ramírez Tello a on està publicant traduccions d’articles sobre l’autisme.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *