Doble nominació als Premis Ictineu 2017

Doncs sembla que m’he colat a la butlleta final dels Premis Ictineu d’enguany en la categoria de millor relat escrit en català… i no amb un relat sinó amb dos!

El primer d’ells és «Els meus últims instants a Innsmouth», que va aparèixer a la Catarsi número 18 i que com podreu suposar pel títol, és un homenatge a H. P. Lovecraft i el seu relat «L’ombra sobre Innsmouth». Si recordeu el relat del geni de Providence, en parla d’una colla de persones que es van convertint a poc a poc en profunds i s’acaben ficant a les profunditats de l’oceà. El meu conte parla d’un d’ells que prova de resistir-se a la crida i conservar així al seva humanitat. Podeu comprar la revista a Lektu.

El segon és «Transcomunicació bovina», que forma part del recull Històries de les Terres Albes i altres relats fantàstics, publicat l’any passat per la també fantàstica editorial Edicions SECC. En aquest cas es tracta d’un al·legat antitaurí disfressat d’història de fantasmes: una dona que acaba de morir es posa en contacte amb dos paios que en vida eren investigadors de fets paranormals però que després de morts es dediquen a investigar fets «normals» i a contactar amb els vius per encàrrec. Només us dic que són una mica maldestres i que tot es complica. El llibre es pot comprar en aquest enllaç.

La resta de nominats són:

«En una galàxia poc llunyana» de Sergi G. Oset (Històries de les Terres Albes / Ed. SECC)
«Dins la fosca» d’Antoni Munné-Jordà (Catarsi 19)
«L’indigent» de Carme Torras (Deu relats ecofuturistes / Males Herbes)
«Sirenes» d’Òscar Martínez (Catarsi 18)

De tots aquests, el meu favorit és el del Sergi G. Oset perquè, a més de la seva qualitat desbordant, és el primer relat de gènere bizarro (escrit amb la intenció de practicar-lo) publicat en català, i és una bogeria plena de hàmster alienígenes i cocainòmans que ténen un Mazinger-Z com a nau espacial… i a sobre hi surt l’Iker Jiménez. Si no l’heu llegit ja, no sé què feu aquí.

L’any passat ja vaig tenir el plaer de guanyar aquest premi, que considerem l’equivalent als Hugo o als Ignotus en català, amb el meu relat «Compartiu, si us plau». El premi va ser ex aequo amb «Llers, 1939» d’Enric Bassegoda, relat que jo també havia editat al Catalunya mítica.

Info sobre els premis:

A la segona fase dels Ictineus pot votar tothom que es descarregui i enviï el formulari de vot: http://www.sccff.cat/ictineu-2017/ i el guanyador es decideix en un 50% pel vot popular i en un 50% pel vot d’un jurat. Es lliuraran en un sopar de gala durant la CatCon de Vilanova i la Geltrú.

Aquí podeu consultar la resta de categories: http://elbiblionauta.com/ca/2017/09/18/noticia-ja-es-poden-votar-les-obres-finalistes-als-premis-ictineu-2017/

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *