Doble nominació als Premis Ictineu 2017

Doncs sembla que m’he colat a la butlleta final dels Premis Ictineu d’enguany en la categoria de millor relat escrit en català… i no amb un relat sinó amb dos!

El primer d’ells és «Els meus últims instants a Innsmouth», que va aparèixer a la Catarsi número 18 i que com podreu suposar pel títol, és un homenatge a H. P. Lovecraft i el seu relat «L’ombra sobre Innsmouth». Si recordeu el relat del geni de Providence, en parla d’una colla de persones que es van convertint a poc a poc en profunds i s’acaben ficant a les profunditats de l’oceà. El meu conte parla d’un d’ells que prova de resistir-se a la crida i conservar així al seva humanitat. Podeu comprar la revista a Lektu.

El segon és «Transcomunicació bovina», que forma part del recull Històries de les Terres Albes i altres relats fantàstics, publicat l’any passat per la també fantàstica editorial Edicions SECC. En aquest cas es tracta d’un al·legat antitaurí disfressat d’història de fantasmes: una dona que acaba de morir es posa en contacte amb dos paios que en vida eren investigadors de fets paranormals però que després de morts es dediquen a investigar fets «normals» i a contactar amb els vius per encàrrec. Només us dic que són una mica maldestres i que tot es complica. El llibre es pot comprar en aquest enllaç.

La resta de nominats són:

«En una galàxia poc llunyana» de Sergi G. Oset (Històries de les Terres Albes / Ed. SECC)
«Dins la fosca» d’Antoni Munné-Jordà (Catarsi 19)
«L’indigent» de Carme Torras (Deu relats ecofuturistes / Males Herbes)
«Sirenes» d’Òscar Martínez (Catarsi 18)

De tots aquests, el meu favorit és el del Sergi G. Oset perquè, a més de la seva qualitat desbordant, és el primer relat de gènere bizarro (escrit amb la intenció de practicar-lo) publicat en català, i és una bogeria plena de hàmster alienígenes i cocainòmans que ténen un Mazinger-Z com a nau espacial… i a sobre hi surt l’Iker Jiménez. Si no l’heu llegit ja, no sé què feu aquí.

L’any passat ja vaig tenir el plaer de guanyar aquest premi, que considerem l’equivalent als Hugo o als Ignotus en català, amb el meu relat «Compartiu, si us plau». El premi va ser ex aequo amb «Llers, 1939» d’Enric Bassegoda, relat que jo també havia editat al Catalunya mítica.

Info sobre els premis:

A la segona fase dels Ictineus pot votar tothom que es descarregui i enviï el formulari de vot: http://www.sccff.cat/ictineu-2017/ i el guanyador es decideix en un 50% pel vot popular i en un 50% pel vot d’un jurat. Es lliuraran en un sopar de gala durant la CatCon de Vilanova i la Geltrú.

Aquí podeu consultar la resta de categories: http://elbiblionauta.com/ca/2017/09/18/noticia-ja-es-poden-votar-les-obres-finalistes-als-premis-ictineu-2017/

 

El meu article «Representacions no normatives a la ciència-ficció: no ho faran per nosaltres (ni falta que ens fa)», a El Biblionauta

El passat 6 de setembre em publicaven a El Biblionauta un article sobre la regulera representació que té la discapacitat a la ciència-ficció i que porta per títol «Representacions no normatives a la ciència-ficció: no ho faran per nosaltres (ni falta que ens fa)». Es pot llegir en aquest enllaç (i aquí en castellà).

En aquest article parlo una mica sobre el capacitisme que ha imperat de manera tradicional en els gèneres fantàstics (excepte honroses excepcions, és clar) a l’hora de representar la discapacitat (així, en general, perquè també en parlo de salut mental i física). Però en realitat la meva intenció amb aquest article és que serveixi com a crida a agafar les armes i que siguem les persones «no-senceres» les que agafem el brau per les banyes i imaginem mons en els quals existeixin personatges com nosaltres i que evitin caure en els tòpics de sempre. Precisament estem en un moment en que apareixen iniciatives que proven de fer visibles a les dones escriptores, però crec que la representació hauria d’anar molt més enllà i no fa falta esperar a que d’altres col·lectius ens obrin el camí. Com deien Rage Against The Machine a «Guerrilla Radio»: «Quin millor lloc que aquest? Quin millor moment que ara?»

Per cert, que aquest article ve motivat pel projecte Disabled People Destroy Science Fiction de la revista Uncanny Magazine, una antologia promoguda i escrita per persones amb diferents graus de discapacitat.

PD: Una mica a col·lació d’aquest tema, vull recomanar-vos el nou blog que tot just acaba d’obrir la meva admirada Pilar Ramírez Tello a on està publicant traduccions d’articles sobre l’autisme.